ROSERS

ROSERS

I les veig a les dues
amb les mans agafades
per un camí polsós
que ningú sap on va,

mare i filla contentes
de poguer retrobar.se,
caminant de la má,

tantes coses que dir.se!

TOTS ELS BLAUS

TOTS ELS BLAUS

Qui pugués sé barqueta en el blau dels teus ulls
com un mar que es navega!

Qui pugués ser gavina dins el blau dels teus ulls
com un cel que es desplega!

Qui pugués ser una estrella en el blau dels teus ulls
com en una nit eterna!

Els teus ulls, tots els blaus....
qui pugués!

OMBRES

OMBRES

Què en faré d´aquests poemes esquerdats?
Sota la llum de la conciència és veu més clar:
els dona el sol de plè, i en cada escletxa,
l´ombre de la foscor es deixa entreveure;
potser perquè no oblidi mai.......