PORS ANTIGUES


Pors antigues que van i venen
com l´onatge del mar...
una dança infinita
que sempre és la mateixa
però no es repeteix mai

i alhora és sempre igual;
aigua que puja i baixa,
aigua a mercè del vent
que a la fi va a petar
contra la sorra

o contra pedres
com una realitat 
que sempre talla,
rasura, frena, atura
la intensitat d´aquestes
pors antigues.


                              Roser Sabaté

ESPERANT LES HORES

ESPERANT LES HORES

Així és la meva vida ara,
esperant les hores;
amb aquest dolor permanent
que mai em deixa.

Llevant.me amb el dolor,
menjant amb el dolor...
passant les hores.

No busco ni visc la mort
però, secretament
i a voltes molt concient,
desitjant que ja arrivi
-vine i prent.me!-

Esperant.la com s´espera
un amant que et fa sofrir
pero que és la teva vida,
esperant les hores.

Quant l´únic que vull ja 
és repòs i calma,
tranquilitat, un bocí d´energia
que em faci sentir viva;

i no una morta en vida
que camina, menja,
dorm i es renta;
que sobreviu
i sovint s´arrossega,
lluitant desesperadament
per continuar endavant:

sense esma, sense il.lusió,
sense alegria i en un paisatge
desolat on viure en soledat
aquesta malaltia;

que em mata a poc a poc,
que em dona mala vida,
que m´encongeig el cor
fins que ja no respira;

que fa patir,
que t´omple de dolor
i malgrat tot
no tens un´altre vida:

despulles de mi mateixa
que ni al mirall em reconec,
amb la por en un futur
que te per nom bojeria.


                                  Roser Sabaté