miércoles, 25 de septiembre de 2013
REALITAT
LA REALITAT
Deixa les llàgrimes enrera;
són cristalls trencats que et poden ferir el cor,
escombra i vesten.
Vesten per camins nous,
plens de misteris i esperances,
camina i prou.
Deixa les estrelles enrera,
són sols massa llunyans per agafar-los.
Somia i camina,
per camins argentats d lluna plena,
sobre la terra ferma camina,
per poguer fer reals els somnis que somnies.
domingo, 22 de septiembre de 2013
ACOMIADAR-SE
ACOMIADAR-SE
Digues adéu;
amb tu s´en van totes les papallones
que agitaven les ales quant somreies.
I que faré jo ara?
Digues adéu;
em vsteixo de dol i les cuques de llum
que s´em apropen semblen estrelles.
I que faràs tu ara?
Diguem adéu;
quant sorti el sol no trobarà res més
que un camí ple de pedres,
buit d´esperances.
sábado, 21 de septiembre de 2013
JOC D´OMBRES
JOC D´OMBRES
La vida, com una amant inquieta,
ens fa patir i disfrutar,
com ara fa. l´amor mundà;
la nit, un camp d´estrelles,
la lluna un espantaocells,
controlant estels voladors,
cometes, meteorits...
amant fidel que juga a amagar-se
i sempre torna;
la mort, com una amant silent,
pacient i maternal,
deixer el dolor enrera i
recollint el nostre esperit
ens obre noves portes.
jueves, 19 de septiembre de 2013
PER UN SOMRIURE TEU
PER UN SOMRIURE TEU
Si somrius tu donc tot,
que és cara la penyora que et demano?
Pujo escaletes daurades cap el sol de dia,
i de nit amb la lluna
faig terenyines de plata amb fil i agulla
per fer-te un sac ple d´estrelles i núvols.
Si somrius tu donc tot,
que és cara la penyora que et demano?
lunes, 16 de septiembre de 2013
BEBER DE LA INFANCIA
BEBER DE LA INFANCIA
Desde la mesa
se deslizan,
se derriten,
los poemas que no escribo.
La brisa juega
con ellos caprichosamente,
rizos de papel que nadie peina...
Por la ventana abierta...
la llamada tan alta y tan clara...
y tan verde la hierba, y tan fresca...
Por la ventana abierta
salgo corriendo...
sólo se ven mis calcetines cortos.
sábado, 14 de septiembre de 2013
MELANCOLÍA
MELANCOLÍA
Me quedé entre una puerta y una ventana;
entre un jardín de rosas
y un camino de polvo.
Se cerró la puerta del pasado
y me dejó mirando tras el cristal
de una ventana sin tiempo
que daba a un jardín sin flores
y a un camino que no iba a ninguna parte...
Eterna niña, como muñeca rota,
mi alma y mi mente siguen creciendo
más....no mi corazón;
¿cómo dejar a esa pequeña?
la cojo en mi regazo
y lloro su sonrisa triste.
jueves, 12 de septiembre de 2013
RECUÉRDAME
RECUÉRDAME
Dejaré de soñar en voz alta,
de armonizar mis pasos
con los tuyos al andar,
de respirar...
Déjame vivir en tu recuerdo,
un rincón pequeñito bastaría.
Cuando me vaya
se acabarán los paseos
por el bosque
en buena compañía,
el olor compartido de la lluvia,
las tardes frías sentadas
junto al fuego...
Déjame vivir en tu recuerdo,
un rincón pequeñito bastaría,
cuando me vaya...
martes, 10 de septiembre de 2013
LLÀGRIMES(2)
LLÀGRIMES 2
Me las empasso totes;
trocets de mar, aigua salada,
llàgrimes quem penetren la pell,
agulles coll avall que,
com un esbercer, enreden les paraules
que enmudeixen.
-3-
Dolces mores,
vermelles i granades
que goteigen.
Arrivo als fruits
amb molt d´esforç,
ferides que m´entarvoleixen la vista,
els ulls, però com a fruits dolcisims
esdevenen paraules.
-4-
Plou;
tan fluixet que només
repica en el meu cor;
llàgrimes com agulles,
ferides amagades,
sempre obertes.
-5-
Tot el que m´entre pels ulls
és bellesa i dolor,
a parts iguales.
Ll`grimes i rialles
com ganivets
em fan trocets
el cor, el pensament i l´ànima.
-6-
Si pogués arrancar-me
les espines dels ulls...
però no vull quedar-me cega;
prefereixo cinc minuts
de conciència esferidora
que submergir-me al pou
de la ignorància eterna.
-7-
Com un vestit de pètals perfumats
sobre la pell duré la brisa, el mar,
l´aigua i la sorra,
el sol, la lluna,
els fruits, les flors,
com un vestit,
la vida´
el món.
EPITHEMIA
EPITHEMIA
Regálame sonrisas,
que no quiero otra cosa,
envuelta en celofán tu boca
y con un lazo azul o rosa.
Regálame un te quiero
susurrado al oído
y un montón de caricias
para hacerme un sombrero.
Protégeme del cielo,
de la tierra y del fuego,
como gota de agua
dormida en tu pupila:
cual lágrima pequeña
viviendo en tu mirada,
si algún día lloraras
sería mi final,
no llores pués, sonríe!
regálame sonrisas
te quieros y caricias
y no llores jamás!
lunes, 9 de septiembre de 2013
MANDRA DE POETA
MANDRA DE POETA
M´he begut la inspiració
d´un glop en el darrer estiu
i ara no sé a quin racó
del meu cor a fet el niu.
L´espero en les nits de lluna
per si la veig que s´enfila
cap el cel, però tot és bruma,
només la vella que fila.
Em miro aquesta estació
de primavera i caliu
i busco en les flors colors
que m´inspirin com un riu;
la font dorm sota la duna,
la fada que ha dins i viu
té la inspiració i la pluma
i mentre dorm em somriu...
sábado, 7 de septiembre de 2013
INFANCIA
INFANCIA
Volví ha hacerlo.
Volví a mirar atrás
sin yo quererlo.
Mis ojos de puntillas pasearon
por la tierra amarilla
y recorrí el paisaje de mi infancia;
no quería...
más no pude evitarlo.
Esa luz...
ese sol de las tres de la tarde,
esos juncos junto a la ribera,
!tanta agua y sin embargo
el corazón que arde,
cuanta impotencia!
ROSERS
ROSERS
Recordo un paisatge polssós i daurat,
el sol de la tarda al nostre costat;
damunt d´una roca, de cara a un revol
parlàvem plegades d´amor i de dol.
Tans demàs somiàvem
que ja han madurat!
Miro la blancor d´aquest hospital,
els teus cabells són
com pètals de flor
que es merceix i cau...
tans demàs somiavem
que no arrivaran!
Ara que els teus ulls somien la nit
i dorms el repòs del dolç paradís,
sento amiga meva que tots els demàs
que vam somiar, tu t´has emportat
****************
viernes, 6 de septiembre de 2013
VELANDO
VELANDO
En el silencio del amanecer
contemplo tu sonrisa
mientras tu duermes sin saber.
Destilan mis pupilas
ternura muy despacio,
como del árbol
resbala la resina;
y te lleno la piel
de besos sin tocarte
y hasta los huesos
mis caricias te llegan.
Mientras tu alma duerme
en brazos de la mía,
el sol que se despierta
amenaza con despertar tu cuerpo
y yo te llevo,
volando cual libélula,
al país de las hadas silenciosas;
para que guarden
tu sueño y mis caricias
hasta que se confunda
la tarde con el nacer del día.
miércoles, 4 de septiembre de 2013
LLUNA MINVANT
LLUNA MINVANT
La lluna és com una barca
tota blanca i resplandent,
lluna que minva i navega
en un mar de nit silent.
Qui pogués ser capità
d´aquesta barca encantada!
i creuar la dolça mar
d´aquesta nit estrellada!
Per vela tinc un cometa
que no necesita vents,
la meva ancla és un planeta
i el meu mar és l´univers...
ANGEL
ANGEL
Et recordo intensament
en cada frec d´aire a les galtes,
en el núvol de cotofluix
contra el cel blau turquesa;
quant ens donem la mà,
quant ens mirem als ulls,
quant ens parlem al cor...
El teu record et fa tan viva
que a vegades em costa distingir
si el teu cos hi és o no,
tal és la intensitat del teu record:
el frec, la olor, l´escalfor de les teves ales,
àngel.
martes, 3 de septiembre de 2013
CAMINS
CAMINS
Camins tancats, camins sense sortida;
perquè en diuen camins si no duen en lloc?
Camins que a poc a poc et minven el somriure,
et roben l´esperança i t´assequen el cor.
lunes, 2 de septiembre de 2013
AL OTRO LADO
AL OTRO LADO
Traspasé sin querer
al otro lado del espejo;
fue un desliz, creo
o un empujón traicionero.
Ya no sé como volver
y temo que me olvideis
y desdibujeis mi rostro
como se hace con los muertos.
Si podeis llamadme a gritos
que no se me olvide el nombre
ni quien soy...
recordadme mis recuerdos,
gritad! gritadme muy fuerte!
que me alejo sin querer
de la puerta del volver,
y es hermoso este paisaje...
pero falso, vacuo y triste.
Miro mi espalda en el espejo,
no me atrevo a regresar,
la realidad me da miedo
y cada día me grito:
"cierra los ojos y a tientas
vuélvete al mundo real,
a la soledad escogida,
a reir, llorar y amar".
Traspasé sin querer
al otro lado del espejo;
fue un desliz, creo
o un empujón traicionero.
Ya no sé como volver
y temo que me olvideis
y desdibujeis mi rostro
como se hace con los muertos.
Si podeis llamadme a gritos
que no se me olvide el nombre
ni quien soy...
recordadme mis recuerdos,
gritad! gritadme muy fuerte!
que me alejo sin querer
de la puerta del volver,
y es hermoso este paisaje...
pero falso, vacuo y triste.
Miro mi espalda en el espejo,
no me atrevo a regresar,
la realidad me da miedo
y cada día me grito:
"cierra los ojos y a tientas
vuélvete al mundo real,
a la soledad escogida,
a reir, llorar y amar".
domingo, 1 de septiembre de 2013
EL CUERVO (EL TRABAJO)
EL CUERVO(EL TRABAJO)
No temas amor,
ese pájaro negro que se posa
una y otra vez en mi ventana,
se irá, ya lo verás.
El dolor que ahora sientes
extenderá sus alas como el pájaro negro
y echará a volar, ya me dirás...
No estés pegada a la ventana,
no dejes que su ir y venir te seduzca,
la negrura de sus alas no es la noche,
no hay estrellas,
más bien impedirá que la luz del sol
alivie tus huesos doloridos.
No te engañes amor,
ese pájaro negro de negro dolor
es sólo una trampa que te atrae
con desesperación hacia un pozo
de oscuridad total,
no hay estrellas en el pozo, amor!
no hay ciclos, no hay vida!
-no ves que no es tu mundo-
Mira las puntas de tus brillantes dedos,
atrévete a mirar al sol, esa estrella como tu,
y compadece al pájaro negro del dolor
que envidia la verdadera luz.
DE MATINADA
DE MATINADA
M´he trobat embolicada amb la manta,
contemplant l´albada, l´últim gir, l´última estrella...
per poguer gaudir al final
i contemplar la més bella,
el sol que la vida em dona.
ue la vida amb dona.
M´he trobat embolicada amb la manta,
contemplant l´albada, l´últim gir, l´última estrella...
per poguer gaudir al final
i contemplar la més bella,
el sol que la vida em dona.
ue la vida amb dona.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)











