AIRE

   AIRE

Con los pies en el suelo
miro al cielo
y bajo las estrellas 
dialogo con el viento;

Cuenta historias
de diablos y de dioses
y me dice:

que el agua y que la tierra
son mi madre y mi padre
y que el sol y la luna
son mi abuelo y mi abuela.

ALMA (PER LA MARGARITA)

Anida en ti
el frágil pájaro de la melancolía,
sin fuerza abre sus alas,
se le cierran los ojos
y a penas se le inflama
el pecho en débiles latidos...

pero yo sé que sólo
necesita un abrazo.

TUS OJOS VERDES

Contemplar amaneceres
a través de tus ojos,
eso es lo que yo quiero.

Caerme poco a poco
en sus aguas tranquilas
que prometen reposo.

Me da miedo sentirme
lejos de tu ternura
y es por eso que quiero,
como un blanco nenúfar,
vivir en estas aguas
que contienen tranquilas
todo el verde de tu alma.

PLUJA D´OCTUBRE

Jo que sé quins secrets
li diu la pluja
al meu jardí d´octubre:
Només puc dir que s´han passat la nit
xiuxiuajant-se a cau d´orella.

I al matí,
ni pluja ni flor i eren, a penes queda un rastre
escampat per la terra,
potser era de marxar
del que parlaven.

NIT D´AMOR

NIT D´AMOR

...Hi ha arrivat l´hora d´abraçar-te,
el moment dolç, gentil, de dir sense paraules
que l´amor és veritat i viu entre tots dos,
com una flor a l´ombre de dos arbres.

Ha arrivat el moment, la lluna s´alça
i abraça dolçament la nit
-com tu m´abraces-
omplint d´estrelles
 l´espai de les paraules
i l´espai que quedava entre tu i jo

s´ha omplert de lluna clara.....

petjades

PETJADES

Collir les flors una a una
del jardí de l´esperança,

deixar el passat, l´enyorança,
viure el present amb recança,

somiar el futur i la lluna.

AMOR MARINER

AMOR MARINER

Pirata d´aigues dolces no et facis a la mar,
vina a la meva platja que jo et vull estimar.
Damunt la meva sorra penyores t´he deixat´,
cargoles i petxines,coralls i perles fines.

Pirata d´aigues dolces no et facis a la mar,
fes-te amb el meu coratge com una roca al mar.
Et faré un llit de sorra amb un coixí de lluna
i els meus braços d´escuma seran llençol brodat.


Pirata d´aigues dolces ja sé qua has de marxar,
peró les estrelles diuen qu potser tornaras...

LA MEVA MARE

 LA MEVA MARE

Recordo encara de la mare
la dolça cançoneta de pomes i d´avellanetes...
Si tanco els ulls encara puc sentir
el zoom de les abelles al jardí
i els braços de la mare fent coixí,

sento encara aquella olor
que feia el seu vestit, olor de llet,
a voltes dolça, a voltes agre...

I quant recordo aixó, que es tot sovint,
s´em torna la tristesa dolça com la mel,
les llágrimes violins
i somric gairebé sense donar-me comte...

  LLUNA DE TERRA

Lluna de terra, lluna vermella,
s´enfila per damunt de les montanyes,
fa voltaretes entre rius i arbres.
En la partida plora de matinada
sobre les flors i herbes
llágrimes de rosada.
Lluna de terra, lluna vermella.
Si s´enfila pel mar enveja l´aigua,
voldria aquest mirall de dolça parla
de pell salada.

Lluna de terra, lluna vermella.
"No hi ha res com el cel per enfilar.se"
-es diu a si mateixa-
quant es passeja entre estrelles
fa llengotes de nácar a rius i plarjes.

 MAL SON

Sota una nit de bellut negre,
sense estrelles ni lluna,
ni una gota de llum, ni una engruna.

Faig un cargol amb mi mateixa
i tanco els ulls per no veure foscors.

Damunt la gespa que imagino verda
i plora la rosada i ploren els meus ulls
i aquestes llágrimes farán la matinada....

On és el sol, on és.....
que tinc por i m´he perdut 
i no vull somiar més!!!

 RITUAL

Era avui, amb aquest sol d´avui
que m´he sentit feliç al despertar.me.

Amb la imaginació i la pell del cor
m´he fet una guitarra
i he sortit pels carrers a cantar amors.

Era ahir, amb la lluna d´ahir
que em vaig sentir feliç al submergir.me.

El mar era un camí de plata
i el dolor era tambor
que l´ánima tocava, ballava el cor.

Sempre espero demá
amb esperança i un somrís
com un infant de matinada descobrir
la lluna encara

mentre espero per veure
la sortida del sol per l´altre banda.

 

PER LA NURIA

He volgut avui escriure´t
peró els teus ulls m´ho impedien.
Són tan dolços i profunds...
són dos retalls de poesia,
que no puc parlar de res
quant parlen els ulls i em miren.

Jo ja sé que sónmolt pobres
les paraules per descriurels
peró deixem que avui ho intenti,
deixem fer.ta una poesia.

Mirar.te als ulls és com caure
dins una nit estrellada
on l´espai és l´infinit
i els teus ulls són de la nit
dos camins de lluna i plata.

La poesia s´em fa curta,
que puc dir.te dolça amiga!
que als teus ulls el cor et brilla,
dels teus sentiments són gruta,
que si em mires tot em mira.

Jo ja sé que aquests ulls teus
són com dos llágrimes fines,
són el somriure dels deus,
són font d´aigues cristalines.

Que puc dirte, dolça amiga!
la poesia s´em fa aixuta
i la vida s´em fa curta...

que l´amiga que t´estima
no podrá acabar aquest vers,
perque els teus ulls, com la nit
eternitzen la poesia.

 REGAL

Petit poema rosa,
el celofán de prosa
i el llaç de l´amistat.

El cor em fa fatiga,
poema per l´amiga
que enyoro més que mai.

Poema escanyolit
de tots el més petit
potser el més gran alhora.

Regal que no s´estila
poema per l´amiga
que enyoro més que mai.

 EL BOSC DE LES FADES

No ploris més, em cada perla dels teus ulls
faré arracades per les fades que tinc
al meu jardí, no ploris més.

Si tu somrius, en cada gallaret que tu em regalis
faré un barret vermell pels nous follets,
si tu somrius.

No tinguis por, si tu tremoles jo diré que és el vent
i que tu balles com ara fan les fulles
farem ballar la por perque no tingui por d´ella mateixa.

Qué  no saps que t´estimo de debó!!--

 A UNA AMIGA

És fácil pronunciar la paraula amistat,
tres sil.labes  només fácils de recordar.
Peró l´amistat qué és...
potser són dos estrelles
que es volen apropar...

Que difícil mirar front a front la veritat,
sembla el camí més curt, potser sigui el més llarg.
Peró la veritat qué és...
potser mirar-se als ulls
sense por d´estimar.

Qué bo tenir una estrella, grácies per ser la meva.
Qué bo un camí tan llarg per fer que l´amistat
amb tu sigui certera.

 FLOR DE TARDOR

I ja no puc plorar, peró no importa,
el cel plora per mi, li obro la porta.

I entra en el meu cor i em fa un paisatge
i un Arc de San Marti que sóc flor morta.

Agafo els seus dibuixos,fingeixo que estic viva
peró la seva pluja no em pot tornar la vida.

Sóc una flor pensida que ja no pot plorar,
peró no importa, el cel plora per mi i no ho sap.

 SOFRIMENT

Com es pot ser a plé sol i sentir-se a les fosques...
Voldria ser al fons del pou,
on la negror interior abraça la de fora
i ja no em fa sofrir.

Morta en vida....
vull que la solitut m´envolcalli com mortalla,
i la terra que rebi el meu cos 
com una mare bona que m´abraça.

Després no deixar rastre...
Vull anar-me´n, si pot ser dolçament.

 TARDA DE PLUJA

Aquesta tarda a sortit a passegar la melangia
de la  má de la pluja.
Els rosers s´inclinaven al seu pas
fent alegre catifa amb els pétals de rosa.

Desde el portal me la miro
i és tan dolça la tristesa que va deixant
al seu pas!

A última hora de la tarda la melangia es recull
darrera un núvol de pluja
d´un color gris com el fum.

 DESPRES D ÜNA TORMENTA

Surt el sol entre núvols de cotofluix i vent,
i puntes de coixi que ha teixit l´aigua.

I surt, primer timidament
després esplendorós de llum i d´escalfor,
fent brillar en les aceres
els petits bassals d´aigua.

 PLATJA DE TARDOR

Rellisquen els teus dits sobre la meva pell
i amb el seu dolç llenguatge em diuen que m´estimes,
dibuixen cargolines, d´estrelletes de mar
omplen les meves mans.

El sol fa esglaons d´or damunt la mar
i amb estrelles de plata trena una llarga corda
que arriva fins uns núvols com cotofluixos roses.

Rellisquen pels meus dits les llágrimes que cauen
i amb el seu dolç llenguatge diuen que no m´estimes.
Dibuixen cors trencats damunt la sorra blanca
i les petxines callen...

 ADEU

Dir adeu
és pronunciar una paraula
fe¡onéticament curta,
emocionalment llarga,
llargament dolorosa.

 REFLEXES

Miralls, mirall trencat, cada troç un mirall,
cambra de mals endreços, com untest ple d´esqueixos
de flors que mai no haan nat.

Miralls per tot arreu, el riu, el llach, el mar.
Fins el cel ple d´estrelles com mil bocins d´espill,
la lluna el troç més gran.

I fins i tot la nit com un mirall opac.

Miralls, mirall trencat, trencat cor del passat,
i em creia que la nit era lo més bonic
que jo podia mirar!

Tantes nits he plorat! llágrimes com miralls,
gotes de rius, de mar, -mirall que la nit gronxa-
la lluna grill de taronja, com un bressol, mirall.

 DUALITAT

Avans era esperança,
ara és por i recança.

No puc dir estic bé
perque la magia bé i espatlla l´esperança,
fades que es tornen bruixes,
papallones que es moren
i mares d´ungles llargues.

PERDUDA

Lo inlegible, lo imposible, lo insoportable.
La distáncia suficient sempre és poca,
el dolor sempre és massa.
Insoportable,imposible, ilegible.

 QUÁNTICA

Pots agafar la força d´allá on vulguis
petita pussa que tot i la teva petitesa
ets tan gran com la montanya.

Tal com la clau és al castell,
guardes en el teu ínfim tamany
la grandesa de l´univers
i la meva ánima forma part de la teva.

 POL

La lluna fa un bressol
i l´ávia fa un llençol,
es dirá Pol.

Estrelleta daurada,
sol creixent,
lluna  d´hivern et porta
a cavallet del vent.

La mare trenca el dol,
el pare riu tot sol,
es dirá Pol.

Cap a les dues del mitgdia,
dins un tortell de Reis,
neix l´alegria.
L´habitació s´omplia
de clavells....

 PER L´AURA 

Ocellet volador et voldria,
ales de llibertat.
Que el vent suau que et nombra
t´aacompanyi al volar,
que el plugim no t´aturi
i el llamp no et faci mal.

Ocellet volador et voldria,
ales de llibertat.
El cel més blau per tu
i l´horitzó més ample,
que si la nit arriva
cobrint tot de tenebres,
vingui la lluna blanca 
i el seu capell d´estrelles.

Ocellet volador et voldría,
ales de llibertat.
No oblidis que hi ha un arbre
a la terra lligat
i un niu que sempre espera
 per si et cal reposar.

Ocellet volador et sé,
ales de llibertat

 LLÁGRIMES

Relliscará el dolor, com una esgarrinxada fina,
pell avall.
Ferides invisibles, transparents, d´aigua.

CONFUSIONS

  CONFUSIONS

 Tot és ambiguetat, l´amor i la maldat
a voltes són amigues que juguen a amagat.

Tot és ambiguetat, el dol i la amistat
confonen els meus diesi em fan el cort covart.

I sempre el camí tort,
les confusions i el crit
engronxen el neguit
que dorm al fons del cor.

Tot és ambiguetat, traició i lleieltat
conviuen tan unides que no sé qui l, ha errat.

Tot és ambiguetat,l´engany i la veritat
composen terenyines i sempre és massa tard.

Llavors el camí tort,
les confusions i el crit,
t´adones que el neguit
s´ha apoderat del cor.

CREIXER

 CREIXER

Els jocs de llum que neixen dels teus ulls
són un grapat de flors que el vent escampa.

Damunt les aigues quietes dels teus ulls
hi ha un nen que dels sorolls s´espanta...

Digues'li que és més fort que no es pensava
peró que si no creix només será
mal mariner dins una closca d´avellana.

DIA GRIS

  DIA GRIS

Camina de puntetes la tristesa,
que no vol fer soroll.
El seu cos és fonoll, flexible i feble
i la tristesa, nina petiteta,
es deixa les sabates al balcó.

La pluja mulla el sol
i la recanc,a, pentina els meus cabells
a poc a poc.

  REPÓS

Vui tancar els ulls
i gaudir del plaer
d´olors i sons.

En mig de la natura,
sense trampes,
les olors de  flors i mel,
els sons del brunzir 
de les abelles,
la remor del vent.

Silenci potser.

TARDOR

TARDOR

Canta el poeta
amb dolca i trencada veu,
arrissa els sentiments

i en fa paraules.

Sobre el paper
les diminutes fades
fan lletres negres
caminant de puntetes

i el cel s´omple
d´ orenetes que marxen.

ESTIU

ESTIU

Al capvespre,
quant minva la calor,
el perfum de les flors 
és més intens.

I  la terra és calenta encara.

Assentada a terra
em bec el seu caliu,
miro les estrelles
que em fan sentir petita
i gran alhora,

i em deixo perfumar
pel meu jardí.

Aquest és un espai per  expresar i compartir la meva creativitat amb vosaltres.
Aquí hi trovareu fotos , poemes i escrits diversos.....