VIDA

L, ombre que porta de la mà a la mort
´s densa i fosca, decidida invaïnt.
Tot i aixi és com el fum,
com una boira enganyosa.

La llum és molt més petita,
eterna vida i com ella eterna.
Indestructible,pacient,
que per poc que obrim els ulls
ens porta de la mà a gaudir de 
la vida.

QUANT LA VIDA ÉS UN MALSON

Dolor i més dolor,
i sento que m´ofego,
que lentament em moro,
que sóc com un llumí
que a poc a poc s´apaga;

i ploro amb desesper
sense poguer parar;
tota jo em converteixo
em terra que s´enfonsa
després un munt de fang
i  al final aigua bruta.

Vull descansar i no puc,
vull dormir i no despertar.

sense titol

tu, on ets? què fas? on vas?
et queden tantes primaveres...!
li dons l´esquena al sol
i hasta a la pluja...
i et perds entre la teva boira,
on ningú pot entrar.

Només tu pots sortir
del teu parany,
presó triada;
no hi ha claus, surt,
vine a gaudir del sol!