ATROFIA MUSCULAR

ATROFIA MUSCULAR
Deixa que reposi el meu cap
sobre la teva falda i mentre puguis,
explicam el que penses i el que vols;
La teva veu com una cançoneta.

Tanquem els ulls i somiem plegats,
posem colors i flors,
fem corredisses
allà on les cames i els peus estan lligats.
Imaginem aplaudiments fortíssims
i crits i salts...

encara que només sigui amb un dit
no deixis siusplau d´acaronar-me el cap.

E:L:A:

E.L.A.

Els teus ulls m´ho diuen tot
ara que els dits ja no poden;
són càlides i dolces
les teves caricies de papallona...

Dins els teus ulls s´hi acumulen
milers de somriures
a punt d´esclatar;
i és ara que ja no pots fer el gest
ara que esperes que et miri
per regalar-m´ho tot
amb els teus ulls.

PROMESA

PROMESA
Espero el meu amor,
fa temps que va marxar;
però vaig fer una promesa
i no m´en puc anar.

Pel meu jardí han passat
grapats de primaveres,
el meu cor s´ha quedat
tot ple de fulles seques;

ja no hi ha fruits ni flors,
els arbres tots són morts,
però jo estic esperant 
que torni el meu amor.

OPCIONES

OPCIONES

Sucumbir, dejarme ir,
arrastrarme por el barro,
no levantarme, morir.

Qué otra cosa puedo hacer...

Plantar cara, levantarme,
andar un paso tras otro,
gritar bien fuerte, vivir.

ROSERS

ROSERS

I les veig a les dues
amb les mans agafades
per un camí polsós
que ningú sap on va,

mare i filla contentes
de poguer retrobar.se,
caminant de la má,

tantes coses que dir.se!

TOTS ELS BLAUS

TOTS ELS BLAUS

Qui pugués sé barqueta en el blau dels teus ulls
com un mar que es navega!

Qui pugués ser gavina dins el blau dels teus ulls
com un cel que es desplega!

Qui pugués ser una estrella en el blau dels teus ulls
com en una nit eterna!

Els teus ulls, tots els blaus....
qui pugués!

OMBRES

OMBRES

Què en faré d´aquests poemes esquerdats?
Sota la llum de la conciència és veu més clar:
els dona el sol de plè, i en cada escletxa,
l´ombre de la foscor es deixa entreveure;
potser perquè no oblidi mai.......

REALITAT

LA REALITAT

Deixa les llàgrimes enrera;
són cristalls trencats que et poden ferir el cor,
escombra i vesten.

Vesten per camins nous,
plens de misteris i esperances,
camina i prou.

Deixa les estrelles enrera,
són sols massa llunyans per agafar-los.
Somia i camina,
per camins argentats d lluna plena,
sobre la terra ferma camina,
per poguer fer reals els somnis que somnies.

ACOMIADAR-SE

ACOMIADAR-SE

Digues adéu;
amb tu s´en van totes les papallones
que agitaven les ales quant somreies.
I que faré jo ara?

Digues adéu;
em vsteixo de dol i les cuques de llum
que s´em apropen semblen estrelles.
I que faràs tu ara?

Diguem adéu;
quant sorti el sol no trobarà res més
que un camí ple de pedres,
buit d´esperances.

JOC D´OMBRES

JOC D´OMBRES

La vida, com una amant inquieta,
ens fa patir i disfrutar,
com ara fa. l´amor mundà;

la nit, un camp d´estrelles,
la lluna un espantaocells,
controlant estels voladors,
cometes, meteorits...
amant fidel que juga a amagar-se
i sempre torna;

la mort, com una amant silent,
pacient i maternal,
deixer el dolor enrera i
recollint el nostre esperit
ens obre noves portes.

PER UN SOMRIURE TEU

PER UN SOMRIURE TEU

Si somrius tu donc tot,
que és cara la penyora que et demano?

Pujo escaletes daurades cap el sol de dia,
i de nit amb la lluna 
faig terenyines de plata amb fil i agulla
per fer-te un sac ple d´estrelles i núvols.

Si somrius tu donc tot,
que és cara la penyora que et demano?

BEBER DE LA INFANCIA

BEBER DE LA INFANCIA

Desde la mesa
se deslizan,
se derriten,
los poemas que no escribo.

La  brisa juega
con ellos caprichosamente,
rizos de papel que nadie peina...

Por la ventana abierta...
la llamada tan alta y tan clara...
y tan verde la hierba, y tan fresca...

Por la ventana abierta
salgo corriendo...
sólo se ven mis calcetines cortos.

MELANCOLÍA

MELANCOLÍA

Me quedé entre una puerta y una ventana;
entre un jardín de rosas
y un camino de polvo.

Se cerró la puerta del pasado
y me dejó mirando tras el cristal
de una ventana sin tiempo
que daba a un jardín sin flores
y a un camino que no iba a ninguna parte...

Eterna niña, como muñeca rota,
mi alma y mi mente siguen creciendo
más....no mi corazón;
¿cómo dejar a esa pequeña?
la cojo en mi regazo
y lloro su sonrisa triste.

RECUÉRDAME

RECUÉRDAME

Dejaré de soñar en voz alta,
de armonizar mis pasos 
con los tuyos al andar,
de respirar...
Déjame vivir en tu recuerdo,
un rincón pequeñito bastaría.
Cuando me vaya
se acabarán los paseos 
por el bosque
en buena compañía,
el olor compartido de la lluvia,
las tardes frías sentadas
junto al fuego...
Déjame vivir en tu recuerdo,
un rincón pequeñito bastaría,
cuando me vaya...

LLÀGRIMES(2)

LLÀGRIMES 2

Me las empasso totes;
trocets de mar, aigua salada,
llàgrimes quem penetren la pell,
agulles coll avall que,
com un esbercer, enreden les paraules
que enmudeixen.

      -3-

Dolces mores,
vermelles i granades
que goteigen.

Arrivo als fruits
amb molt d´esforç,
ferides que m´entarvoleixen la vista,
els ulls, però com a fruits dolcisims
esdevenen paraules.

   -4-

Plou;
tan fluixet que només 
repica en el meu cor;
llàgrimes com agulles,
ferides amagades,
sempre obertes.

  -5-

Tot el que m´entre pels ulls
és bellesa i dolor,
a parts iguales.

Ll`grimes i rialles
com ganivets
em fan trocets
el cor, el pensament i l´ànima.

  -6-

Si pogués arrancar-me
les espines dels ulls...
però no vull quedar-me cega;
prefereixo cinc minuts
de conciència esferidora
que submergir-me al pou
de la ignorància eterna.

 -7-

Com un vestit de pètals perfumats
sobre la pell duré la brisa, el mar,
l´aigua i la sorra,
el sol, la lluna,
els fruits, les flors,
com un vestit,
la vida´
el món.

EPITHEMIA

EPITHEMIA

Regálame sonrisas,
que no quiero otra cosa,
envuelta en celofán tu boca
y con un lazo azul o rosa.

Regálame un te quiero
susurrado al oído
y un montón de caricias
para hacerme un sombrero.

Protégeme del cielo,
de la tierra y del fuego,
como gota de agua 
dormida en tu pupila:

cual lágrima pequeña
viviendo en tu mirada,
si algún día lloraras
sería mi final,

no llores pués, sonríe!
regálame sonrisas
te quieros y caricias
y no llores jamás!

MANDRA DE POETA

MANDRA DE POETA

M´he begut la inspiració
d´un glop en el darrer estiu
i ara no sé a quin racó
del meu cor a fet el niu.

L´espero en les nits de lluna
per si la veig que s´enfila
cap el cel, però tot és bruma,
només la vella que fila.

Em miro aquesta estació
de primavera i caliu
i busco en les flors colors
que m´inspirin com un riu;

la font dorm sota la duna,
la fada que ha dins i viu
té la inspiració i la pluma
i mentre dorm em somriu...

INFANCIA

INFANCIA

Volví ha hacerlo.

Volví a mirar atrás 
sin yo quererlo.

Mis ojos de puntillas pasearon
por la tierra amarilla
y recorrí el paisaje de mi infancia;
no quería...

más no pude evitarlo.
Esa luz...
ese sol de las tres de la tarde,
esos juncos junto a la ribera,

!tanta agua y sin embargo
el corazón que arde,
cuanta impotencia!

ROSERS

ROSERS

Recordo un paisatge polssós i daurat,
el sol de la tarda al nostre costat;
damunt d´una roca, de cara a un revol
parlàvem plegades d´amor i de dol.

Tans demàs somiàvem
que ja han madurat!

Miro la blancor d´aquest hospital,
els teus cabells són
com pètals de flor 
que es merceix i cau...

tans demàs somiavem
que no arrivaran!

Ara que els teus ulls somien la nit
i dorms el repòs del dolç paradís,
sento amiga meva que tots els demàs
que vam somiar, tu t´has emportat

****************

VELANDO

VELANDO

En el silencio del amanecer
contemplo tu sonrisa
mientras tu duermes sin saber.

Destilan mis pupilas
ternura muy despacio,
como del árbol 
resbala la resina;

y te lleno la piel
de besos sin tocarte
y hasta los huesos
mis caricias te llegan.

Mientras tu alma duerme
en brazos de la mía,
el sol que se despierta
amenaza con despertar tu cuerpo

y yo te llevo,
volando cual libélula,
al país de las hadas silenciosas;
para que guarden
 tu sueño y mis caricias
hasta que se confunda
la tarde con el nacer del día.

LLUNA MINVANT

LLUNA MINVANT

La lluna és com una barca
tota blanca i resplandent,
lluna que minva i navega
en un mar de nit silent.

Qui pogués ser capità
d´aquesta barca encantada!
i creuar la dolça mar
d´aquesta nit estrellada!

Per vela tinc un cometa
que no necesita vents,
la meva ancla és un planeta
i el meu mar és l´univers...

ANGEL

ANGEL

Et recordo intensament
en cada frec d´aire a les galtes,
en el núvol de cotofluix
contra el cel blau turquesa;

quant ens donem la mà,
quant ens mirem als ulls,
quant ens parlem al cor...

El teu record et fa tan viva
que a vegades em costa distingir
si el teu cos hi és o no,
tal és la intensitat del teu record:

el frec, la olor, l´escalfor de les teves ales,
àngel.

CAMINS

CAMINS

Camins tancats, camins sense sortida;
perquè en diuen camins si no duen en lloc?

Camins que a poc a poc et minven el somriure,
et roben l´esperança i t´assequen el cor.

AL OTRO LADO

AL OTRO LADO

Traspasé sin querer 
al otro lado del espejo;
fue un desliz, creo
o un empujón traicionero.

Ya no sé como volver
y temo que me olvideis
y desdibujeis mi rostro
como se hace con los muertos.

Si podeis llamadme a gritos
que no se me olvide el nombre
ni quien soy...
recordadme mis recuerdos,

gritad! gritadme muy fuerte!
que me alejo sin querer 
de la puerta del volver,
y es hermoso este paisaje...
pero falso, vacuo y triste.

Miro mi espalda en el espejo,
no me atrevo a regresar,
la realidad me da miedo
y cada día me grito:
"cierra los ojos y a tientas
vuélvete al mundo real,
a la soledad escogida,
a reir, llorar y amar".

EL CUERVO (EL TRABAJO)

EL CUERVO(EL TRABAJO)

No temas amor,
ese pájaro negro que se posa
una y otra vez en mi ventana,
se irá, ya lo verás.

El dolor que ahora sientes
extenderá sus alas como el pájaro negro
y echará a volar, ya me dirás...

No estés pegada a la ventana,
no dejes que su ir y venir te seduzca,
la negrura de sus alas no es la noche,
no hay estrellas,

más bien impedirá que la luz del sol
alivie tus huesos doloridos.

No te engañes amor,
ese pájaro negro de negro dolor
es sólo una trampa que te atrae
con desesperación hacia un pozo
de oscuridad total,

no hay estrellas en el pozo, amor!
no hay ciclos, no hay vida!
-no ves que no es tu mundo-

Mira las puntas de tus brillantes dedos,
atrévete a mirar al sol, esa estrella como tu,
y compadece al pájaro negro del dolor
que envidia la verdadera luz.

DE MATINADA

DE MATINADA

M´he trobat embolicada amb la manta,
contemplant l´albada, l´últim gir, l´última estrella...

per poguer gaudir al final
i contemplar la més bella,
el sol que la vida em dona.

ue la vida amb dona.

AIRE

   AIRE

Con los pies en el suelo
miro al cielo
y bajo las estrellas 
dialogo con el viento;

Cuenta historias
de diablos y de dioses
y me dice:

que el agua y que la tierra
son mi madre y mi padre
y que el sol y la luna
son mi abuelo y mi abuela.

ALMA (PER LA MARGARITA)

Anida en ti
el frágil pájaro de la melancolía,
sin fuerza abre sus alas,
se le cierran los ojos
y a penas se le inflama
el pecho en débiles latidos...

pero yo sé que sólo
necesita un abrazo.

TUS OJOS VERDES

Contemplar amaneceres
a través de tus ojos,
eso es lo que yo quiero.

Caerme poco a poco
en sus aguas tranquilas
que prometen reposo.

Me da miedo sentirme
lejos de tu ternura
y es por eso que quiero,
como un blanco nenúfar,
vivir en estas aguas
que contienen tranquilas
todo el verde de tu alma.

PLUJA D´OCTUBRE

Jo que sé quins secrets
li diu la pluja
al meu jardí d´octubre:
Només puc dir que s´han passat la nit
xiuxiuajant-se a cau d´orella.

I al matí,
ni pluja ni flor i eren, a penes queda un rastre
escampat per la terra,
potser era de marxar
del que parlaven.

NIT D´AMOR

NIT D´AMOR

...Hi ha arrivat l´hora d´abraçar-te,
el moment dolç, gentil, de dir sense paraules
que l´amor és veritat i viu entre tots dos,
com una flor a l´ombre de dos arbres.

Ha arrivat el moment, la lluna s´alça
i abraça dolçament la nit
-com tu m´abraces-
omplint d´estrelles
 l´espai de les paraules
i l´espai que quedava entre tu i jo

s´ha omplert de lluna clara.....

petjades

PETJADES

Collir les flors una a una
del jardí de l´esperança,

deixar el passat, l´enyorança,
viure el present amb recança,

somiar el futur i la lluna.

AMOR MARINER

AMOR MARINER

Pirata d´aigues dolces no et facis a la mar,
vina a la meva platja que jo et vull estimar.
Damunt la meva sorra penyores t´he deixat´,
cargoles i petxines,coralls i perles fines.

Pirata d´aigues dolces no et facis a la mar,
fes-te amb el meu coratge com una roca al mar.
Et faré un llit de sorra amb un coixí de lluna
i els meus braços d´escuma seran llençol brodat.


Pirata d´aigues dolces ja sé qua has de marxar,
peró les estrelles diuen qu potser tornaras...

LA MEVA MARE

 LA MEVA MARE

Recordo encara de la mare
la dolça cançoneta de pomes i d´avellanetes...
Si tanco els ulls encara puc sentir
el zoom de les abelles al jardí
i els braços de la mare fent coixí,

sento encara aquella olor
que feia el seu vestit, olor de llet,
a voltes dolça, a voltes agre...

I quant recordo aixó, que es tot sovint,
s´em torna la tristesa dolça com la mel,
les llágrimes violins
i somric gairebé sense donar-me comte...

  LLUNA DE TERRA

Lluna de terra, lluna vermella,
s´enfila per damunt de les montanyes,
fa voltaretes entre rius i arbres.
En la partida plora de matinada
sobre les flors i herbes
llágrimes de rosada.
Lluna de terra, lluna vermella.
Si s´enfila pel mar enveja l´aigua,
voldria aquest mirall de dolça parla
de pell salada.

Lluna de terra, lluna vermella.
"No hi ha res com el cel per enfilar.se"
-es diu a si mateixa-
quant es passeja entre estrelles
fa llengotes de nácar a rius i plarjes.

 MAL SON

Sota una nit de bellut negre,
sense estrelles ni lluna,
ni una gota de llum, ni una engruna.

Faig un cargol amb mi mateixa
i tanco els ulls per no veure foscors.

Damunt la gespa que imagino verda
i plora la rosada i ploren els meus ulls
i aquestes llágrimes farán la matinada....

On és el sol, on és.....
que tinc por i m´he perdut 
i no vull somiar més!!!

 RITUAL

Era avui, amb aquest sol d´avui
que m´he sentit feliç al despertar.me.

Amb la imaginació i la pell del cor
m´he fet una guitarra
i he sortit pels carrers a cantar amors.

Era ahir, amb la lluna d´ahir
que em vaig sentir feliç al submergir.me.

El mar era un camí de plata
i el dolor era tambor
que l´ánima tocava, ballava el cor.

Sempre espero demá
amb esperança i un somrís
com un infant de matinada descobrir
la lluna encara

mentre espero per veure
la sortida del sol per l´altre banda.

 

PER LA NURIA

He volgut avui escriure´t
peró els teus ulls m´ho impedien.
Són tan dolços i profunds...
són dos retalls de poesia,
que no puc parlar de res
quant parlen els ulls i em miren.

Jo ja sé que sónmolt pobres
les paraules per descriurels
peró deixem que avui ho intenti,
deixem fer.ta una poesia.

Mirar.te als ulls és com caure
dins una nit estrellada
on l´espai és l´infinit
i els teus ulls són de la nit
dos camins de lluna i plata.

La poesia s´em fa curta,
que puc dir.te dolça amiga!
que als teus ulls el cor et brilla,
dels teus sentiments són gruta,
que si em mires tot em mira.

Jo ja sé que aquests ulls teus
són com dos llágrimes fines,
són el somriure dels deus,
són font d´aigues cristalines.

Que puc dirte, dolça amiga!
la poesia s´em fa aixuta
i la vida s´em fa curta...

que l´amiga que t´estima
no podrá acabar aquest vers,
perque els teus ulls, com la nit
eternitzen la poesia.

 REGAL

Petit poema rosa,
el celofán de prosa
i el llaç de l´amistat.

El cor em fa fatiga,
poema per l´amiga
que enyoro més que mai.

Poema escanyolit
de tots el més petit
potser el més gran alhora.

Regal que no s´estila
poema per l´amiga
que enyoro més que mai.

 EL BOSC DE LES FADES

No ploris més, em cada perla dels teus ulls
faré arracades per les fades que tinc
al meu jardí, no ploris més.

Si tu somrius, en cada gallaret que tu em regalis
faré un barret vermell pels nous follets,
si tu somrius.

No tinguis por, si tu tremoles jo diré que és el vent
i que tu balles com ara fan les fulles
farem ballar la por perque no tingui por d´ella mateixa.

Qué  no saps que t´estimo de debó!!--

 A UNA AMIGA

És fácil pronunciar la paraula amistat,
tres sil.labes  només fácils de recordar.
Peró l´amistat qué és...
potser són dos estrelles
que es volen apropar...

Que difícil mirar front a front la veritat,
sembla el camí més curt, potser sigui el més llarg.
Peró la veritat qué és...
potser mirar-se als ulls
sense por d´estimar.

Qué bo tenir una estrella, grácies per ser la meva.
Qué bo un camí tan llarg per fer que l´amistat
amb tu sigui certera.

 FLOR DE TARDOR

I ja no puc plorar, peró no importa,
el cel plora per mi, li obro la porta.

I entra en el meu cor i em fa un paisatge
i un Arc de San Marti que sóc flor morta.

Agafo els seus dibuixos,fingeixo que estic viva
peró la seva pluja no em pot tornar la vida.

Sóc una flor pensida que ja no pot plorar,
peró no importa, el cel plora per mi i no ho sap.

 SOFRIMENT

Com es pot ser a plé sol i sentir-se a les fosques...
Voldria ser al fons del pou,
on la negror interior abraça la de fora
i ja no em fa sofrir.

Morta en vida....
vull que la solitut m´envolcalli com mortalla,
i la terra que rebi el meu cos 
com una mare bona que m´abraça.

Després no deixar rastre...
Vull anar-me´n, si pot ser dolçament.

 TARDA DE PLUJA

Aquesta tarda a sortit a passegar la melangia
de la  má de la pluja.
Els rosers s´inclinaven al seu pas
fent alegre catifa amb els pétals de rosa.

Desde el portal me la miro
i és tan dolça la tristesa que va deixant
al seu pas!

A última hora de la tarda la melangia es recull
darrera un núvol de pluja
d´un color gris com el fum.

 DESPRES D ÜNA TORMENTA

Surt el sol entre núvols de cotofluix i vent,
i puntes de coixi que ha teixit l´aigua.

I surt, primer timidament
després esplendorós de llum i d´escalfor,
fent brillar en les aceres
els petits bassals d´aigua.

 PLATJA DE TARDOR

Rellisquen els teus dits sobre la meva pell
i amb el seu dolç llenguatge em diuen que m´estimes,
dibuixen cargolines, d´estrelletes de mar
omplen les meves mans.

El sol fa esglaons d´or damunt la mar
i amb estrelles de plata trena una llarga corda
que arriva fins uns núvols com cotofluixos roses.

Rellisquen pels meus dits les llágrimes que cauen
i amb el seu dolç llenguatge diuen que no m´estimes.
Dibuixen cors trencats damunt la sorra blanca
i les petxines callen...

 ADEU

Dir adeu
és pronunciar una paraula
fe¡onéticament curta,
emocionalment llarga,
llargament dolorosa.

 REFLEXES

Miralls, mirall trencat, cada troç un mirall,
cambra de mals endreços, com untest ple d´esqueixos
de flors que mai no haan nat.

Miralls per tot arreu, el riu, el llach, el mar.
Fins el cel ple d´estrelles com mil bocins d´espill,
la lluna el troç més gran.

I fins i tot la nit com un mirall opac.

Miralls, mirall trencat, trencat cor del passat,
i em creia que la nit era lo més bonic
que jo podia mirar!

Tantes nits he plorat! llágrimes com miralls,
gotes de rius, de mar, -mirall que la nit gronxa-
la lluna grill de taronja, com un bressol, mirall.