VIDA

L, ombre que porta de la mà a la mort
´s densa i fosca, decidida invaïnt.
Tot i aixi és com el fum,
com una boira enganyosa.

La llum és molt més petita,
eterna vida i com ella eterna.
Indestructible,pacient,
que per poc que obrim els ulls
ens porta de la mà a gaudir de 
la vida.

QUANT LA VIDA ÉS UN MALSON

Dolor i més dolor,
i sento que m´ofego,
que lentament em moro,
que sóc com un llumí
que a poc a poc s´apaga;

i ploro amb desesper
sense poguer parar;
tota jo em converteixo
em terra que s´enfonsa
després un munt de fang
i  al final aigua bruta.

Vull descansar i no puc,
vull dormir i no despertar.

sense titol

tu, on ets? què fas? on vas?
et queden tantes primaveres...!
li dons l´esquena al sol
i hasta a la pluja...
i et perds entre la teva boira,
on ningú pot entrar.

Només tu pots sortir
del teu parany,
presó triada;
no hi ha claus, surt,
vine a gaudir del sol!

AVUI

Demà serà un altre dia
qui sap que ens depararà;
inexistent, invisible,
el demà és una qimera
que no podem controlar...
el que val és aquest dia
que ara tens entre les mans,
mirar al mirall i somriure,
contagiar felicitat.

Demà serà un altre dia,
l´ara el tens entre les mans;
fes-ho lo millor que puguis
i no deixis de somriure,
reparteix felicitat

Cavalls cap a la fosca
corrien vora el mar;
les seves ombres negres
a la llum de la lluna
seblaven fantasmals.

Persseguien estrelles,
fugien de l´albada,
però l´albada és toçuda
i sense presses,
les seves crins daurava.

PETONS

Qué dolços els petons!
posar molt lentament
sobre una galta
els llavis i sentint
la pell de l´altre
tal com si fos de seda:
un, dos o tre;
i després l´abraçada
ja ve sola,
ample, tendre,
intenssa i càlida.

Tu,
que ets com un sol
que surt després d, una nit llarga,
que em somrius des d,uns ulls de pluja,
que m,agafes la mà
quant no sé on vaig
i tot i així saps compartir
el meu dolor i entendre,l
però sense deixar anar
l, estrella compartida;
tu que m, estimes,
gràcies!

ABANDONO

ABANDONO

La gente que quieres
y deja de quererte,
se van como palomas
al abrazo del viento;
y mientras tu te quedas
paloma herida,
alma hecha jirones,
alas rotas.