Tu,
que ets com un sol
que surt després d, una nit llarga,
que em somrius des d,uns ulls de pluja,
que m,agafes la mà
quant no sé on vaig
i tot i així saps compartir
el meu dolor i entendre,l
però sense deixar anar
l, estrella compartida;
tu que m, estimes,
gràcies!