QUANT LA VIDA ÉS UN MALSON

Dolor i més dolor,
i sento que m´ofego,
que lentament em moro,
que sóc com un llumí
que a poc a poc s´apaga;

i ploro amb desesper
sense poguer parar;
tota jo em converteixo
em terra que s´enfonsa
després un munt de fang
i  al final aigua bruta.

Vull descansar i no puc,
vull dormir i no despertar.