PORS ANTIGUES


Pors antigues que van i venen
com l´onatge del mar...
una dança infinita
que sempre és la mateixa
però no es repeteix mai

i alhora és sempre igual;
aigua que puja i baixa,
aigua a mercè del vent
que a la fi va a petar
contra la sorra

o contra pedres
com una realitat 
que sempre talla,
rasura, frena, atura
la intensitat d´aquestes
pors antigues.


                              Roser Sabaté