GENT

Per tots aquells
que fa temps van marxar;
pels oblidats
i pels abandonats;

pels que eren massa joves,
pels infants.

Pels que moriren
amb els ulls oberts
i els que ho van fer
amb els punys tancats.

Aquells que ja no senten
ni pateixen,
i ja no estan malalts,
no ploren ni gemeguen.

Per tots els que tenim
amats i amades
perduts pels vells camins,
els de la mort.

Pels que ploren amargament
sense que els caigui
ni una llàgrima.

Pels que voldrien creure en Déu
i ja no poden.
Pels que pateixen fam,
dolor i es desesperen

quan tot s´enfonsa
i explota al seu voltant.
Pels maleïts
que fan les guerres
i els disortats
que les sofreixent.

Pels morts
que no tenen 
qui els plori,
els que no tenen rostre,
ni edat, ni nom;

i pels indiferents:
aquells que ja fa temps
que són com morts,
que es mouen per la vida 
com fantasmes,

que estan més morts
que els morts.


                                  Roser Sabaté