MANDRA DE POETA

MANDRA DE POETA

M´he begut la inspiració
d´un glop en el darrer estiu
i ara no sé a quin racó
del meu cor a fet el niu.

L´espero en les nits de lluna
per si la veig que s´enfila
cap el cel, però tot és bruma,
només la vella que fila.

Em miro aquesta estació
de primavera i caliu
i busco en les flors colors
que m´inspirin com un riu;

la font dorm sota la duna,
la fada que ha dins i viu
té la inspiració i la pluma
i mentre dorm em somriu...