ROSERS
Recordo un paisatge polssós i daurat,
el sol de la tarda al nostre costat;
damunt d´una roca, de cara a un revol
parlàvem plegades d´amor i de dol.
Tans demàs somiàvem
que ja han madurat!
Miro la blancor d´aquest hospital,
els teus cabells són
com pètals de flor
que es merceix i cau...
tans demàs somiavem
que no arrivaran!
Ara que els teus ulls somien la nit
i dorms el repòs del dolç paradís,
sento amiga meva que tots els demàs
que vam somiar, tu t´has emportat
****************
No hay comentarios:
Publicar un comentario