REFLEXES

Miralls, mirall trencat, cada troç un mirall,
cambra de mals endreços, com untest ple d´esqueixos
de flors que mai no haan nat.

Miralls per tot arreu, el riu, el llach, el mar.
Fins el cel ple d´estrelles com mil bocins d´espill,
la lluna el troç més gran.

I fins i tot la nit com un mirall opac.

Miralls, mirall trencat, trencat cor del passat,
i em creia que la nit era lo més bonic
que jo podia mirar!

Tantes nits he plorat! llágrimes com miralls,
gotes de rius, de mar, -mirall que la nit gronxa-
la lluna grill de taronja, com un bressol, mirall.