PLATJA DE TARDOR
Rellisquen els teus dits sobre la meva pell
i amb el seu dolç llenguatge em diuen que m´estimes,
dibuixen cargolines, d´estrelletes de mar
omplen les meves mans.
El sol fa esglaons d´or damunt la mar
i amb estrelles de plata trena una llarga corda
que arriva fins uns núvols com cotofluixos roses.
Rellisquen pels meus dits les llágrimes que cauen
i amb el seu dolç llenguatge diuen que no m´estimes.
Dibuixen cors trencats damunt la sorra blanca
i les petxines callen...
No hay comentarios:
Publicar un comentario