PER LA NURIA

He volgut avui escriure´t
peró els teus ulls m´ho impedien.
Són tan dolços i profunds...
són dos retalls de poesia,
que no puc parlar de res
quant parlen els ulls i em miren.

Jo ja sé que sónmolt pobres
les paraules per descriurels
peró deixem que avui ho intenti,
deixem fer.ta una poesia.

Mirar.te als ulls és com caure
dins una nit estrellada
on l´espai és l´infinit
i els teus ulls són de la nit
dos camins de lluna i plata.

La poesia s´em fa curta,
que puc dir.te dolça amiga!
que als teus ulls el cor et brilla,
dels teus sentiments són gruta,
que si em mires tot em mira.

Jo ja sé que aquests ulls teus
són com dos llágrimes fines,
són el somriure dels deus,
són font d´aigues cristalines.

Que puc dirte, dolça amiga!
la poesia s´em fa aixuta
i la vida s´em fa curta...

que l´amiga que t´estima
no podrá acabar aquest vers,
perque els teus ulls, com la nit
eternitzen la poesia.