FLOR DE TARDOR

I ja no puc plorar, peró no importa,
el cel plora per mi, li obro la porta.

I entra en el meu cor i em fa un paisatge
i un Arc de San Marti que sóc flor morta.

Agafo els seus dibuixos,fingeixo que estic viva
peró la seva pluja no em pot tornar la vida.

Sóc una flor pensida que ja no pot plorar,
peró no importa, el cel plora per mi i no ho sap.