Jo que sé quins secrets
li diu la pluja
al meu jardí d´octubre:
Només puc dir que s´han passat la nit
xiuxiuajant-se a cau d´orella.
I al matí,
ni pluja ni flor i eren, a penes queda un rastre
escampat per la terra,
potser era de marxar
del que parlaven.
No hay comentarios:
Publicar un comentario